Història antiga


Any 902. La primera referència escrita

 

La primera referència escrita coneguda sobre el castell d'Alaró és un text del geògraf àrab andalusí Abi Bakr al-Zurhri, arrel de la invasió musulmana de 902. A la traducció de Guillem Rosselló Bordoy i Nicolau Roser Nebot del Kitab tarih Mayurqa (crònica àrab de la conquesta catalana de Mallorca) trobam la cita:

 

I en ella la fortalesa immensa, aïllada, a la qual no hi ha en terra habitada res que s'hi assembli. És el famós castell conegut com Hisn Alarün. Conta la gent de Mallorca quan fou conquerida aquesta illa en temps de Muhammad, fill del cinquè emir dels Banü Umayya d'al-Andalus, que els rüm romangueren en aquest castell després de la conquista vuit anys i cinc mesos. No pogueren contra ells fins que s'esgotaren els aliments que hi tenien.



Anys 1230/1231. L'emirat de les muntanyes

 

Una vegada presa Medina Mayurqa, molts musulmans es refugiaren a les muntanyes. En el Kitab Tarik Mayurqa es detalla una informació que no apareix al Llibre dels Fets: Abu-Hafs Umar ibn Sayrí acabdillà aquests refugiats i els organitzà.  Segons Muhammad ben Mamar, descobridor del llibre però citant altres fonts a l’estudi preliminar (pp. 60-61), constituí un petit emirat pel qual nomenà “valís, caids i cadis”. El Kitab ens conta que estava conformat per les muntanyes inaccessibles i els tres castells roquers de Mallorca. Des de Menorca reberen suport militar i aliments, però quan els cristians estroncaren els subministres marítims, la fam s’hi ensenyorí i arribaren a fer actes de canibalisme amb els enemics morts. 

 

 

Els reuní Ibn Sayri i els empadronà, escollí soldats i els seleccionà. En un principi el nombre dels que estaven amb ell arribà a setze mil infants... Fortificà encara més els tres castells i els donà esperances que tendrien queviures i reforços. Disposà l’organització de les funcions administratives i socials, i situa destacaments armats al llarg dels camins. (Kitab Tarik Mayurqa, p. 133)


Any 1230. Primer intent d'alliberar les muntanyes

 

L'entrada a la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229, no significà, lògicament, la conquesta integral de l'illa de Mallorca. Els àrabs es feren forts a les muntanyes com ja diu la crònica del rei En Jaume. El primer intent de conquerir aquests indrets, focus de resistència i d'inseguretat per als nous colons cristians, fracassà en part per l'escassesa de forces dels nous ocupants i segurament per la desconeixença del terreny que els deixava en franc desavantatge. Devia córrer el primer trimestre de 1230 ja que la mateixa crònica indica que després, el rei emvestí la conquesta d'Artà, cosa que aconseguí amb grans tresors el  diumenge de rams del mateix any. El castell d'Alaró, lo pus fort castell del regne, seguia la tradició com a focus de resistència.

 

E ab aquells que poguem haver començam de fer aquella cavalcada: e lleixam un castell qui es té ab aquella muntanya qui ha nom Alaró, e és lo pus fort castell del regne de Mallorques a la part dreta. E, quan nós fom sus a la muntanya, envià'ns a dir aquell qui era cap de la davantera nostra, que els peons no volien albergar en aquell lloc on ell los havia manat, mas que es n'anaven vers Inca. (Epígraf 93 del llibre dels Feits o crònica del rei En Jaume) (Gravat de M. Sánchez Monzó)


Any 1231. La conquesta definitiva

 

La primavera de 1231, Jaume I retornà a Mallorca amb un bon estol de vaixells i tropes, davant de la notícia que es preparava una flota àrab per reconquerir Mallorca. El març de 1231 Jaume I arriba al port de Sóller i s'assabenta que les notícies d'invasió no eren fundades. Llavors, decideix escometre els àrabs que s'havien fet forts a les muntanyes i especialment als castells. No hi va arribar a haver-hi setge, ja que el cabdill àrab Xuaip vingué a bé a pactar una rendició honorable.Ell i la gent del seu llinatge, tendrien dret a cavalls i armes, i els sarraïns que volguessin "poblassen en la terra, los que poblar volien ab nós..." 

 

E, quan venc al quinzèn dia, sabem que el rei de Tunis no vendria, ni aquell estol, sobre la terra de Mallorques. E llaores metem mà a conquerir les muntanyes e els castells que ells tenien, per nom Oloró, e Pollença, e Sentueri. (Epígraf 113 del llibre dels Feits o crònica del rei En Jaume) (Gravat de M. Sánchez Monzó)

 

La versió del Kitab Tarik Mayurqa, sense ser contradictòria, no és ben bé la mateixa. El febrer de 1231 Ibn Sayri morí en combat, es perdé la cohesió dels resistents, el pànic s’ensenyorí, foren derrotats i els supervivents foren venuts com esclaus, però els castells reberen un altre tracte.

 

Pel que fa als tres castells, resistiren fins que oferiren a les guarnicions un pacte per traslladar-se a altres terres. Se’ls autoritzà un terç dels diners i dels bens mobles que posseïen. Sol·licitaren que l’entrega fos a mans del rei i en la seva presència. En aquell moment havia abandonat l’illa per retornar al seu país. Li trameteren lletres amb la informació dels fets. Retornà amb decisió apressada i descendiren d’acord amb un pacte en el qual hi havia engany. S’endinsaren en un afer sense saber-ne res i sense tenir indici del que podria passar. Foren traslladats a naus cristianes, i cobraven a qui havia sortit amb alguna cosa el preu del noli d’aquell que res tenia. D’aquesta manera, el ric quedà en la mateixa posició que el desnonat, i així s’establiren, amb aquesta situació d’indigència, en un indret, que per si mateix es trobava prou assolat. Amb l’abandonament d’aquests tres indrets fortificats l’illa restà a la mercè de la gent trinitaria, i amb la presa de Mayurqa per part d’ells, l’islam decantà les seves mans de damunt l’illa. (Kitab Tarik Mayurqa, p. 136)


Any 1285. Alfons el Liberal ocupa Mallorca

(Fotografia de la dreta: olis que representen Cabrit i Bassa a l'ermita de la Mare de Déu del Refugi)

Pere III d'Aragó el Gran, primogènit de Jaume I, havia aconseguit fer el seu feudatari Jaume II de Mallorca (1279). Aquest pacte d'infeudació obligava el monarca mallorquí a retre homenatge al seu germà sempre que aquest li ho sol·licitàs. 

Després de les vespres sicilianes (Pere era casat amb Constança de Sicilia) pel control de d'aquella illa en contra dels francesos, el Papa excomunicà Pere. Això suposava que cap cristià no tenia perquè obeïr-lo, cosa que Jaume II aprofità per refusar el pacte feudatari amb el seu germà.

El novembre de 1285, Pere armà un estol per tornar annexionar les terres insulars del regne de Mallorca a la corona d'Aragó, però emmalaltí i morí sobtadament. El seu fill, Alfons III d'Aragó el Liberal, dugué a terme la invasió, que realitzà sense lliurar cap batalla, excepte al castell d'Alaró, que fou l'únic reducte que restà fidel al rei mallorquí. Dos cabdills, Guillem Cabrit i Guillem Bassa organitzaren la defensa. Tanmateix, el gener de 1286 morien martiritzats a la plaça del Lledoner de los Damunt del poble d'Alaró. Les seves despulles foren enterrades, com les del rei que defensaren, a la Seu de Mallorca.

Les Illes Balears foren retornades a Jaume II el 1295 mitjançant el tractat d'Anagni sota el mateix pacte d'infeudació de 1279.

 

Quadre que representa el martiri de Guillem Cabrit i de Guillem Bassa amb el Castell d'Alaró i el puig de s'Alcadena al fons. Fou pintat el 1629 pel pintor Miquel Bestard  (1592-1633) i és propietat de l'Ajuntament de Palma. Fotografia feta i cedida per Jaume Gual Carbonell (www.jaumegual.com)