Surgències

Trobareu a continuació totes les surgències que, tant si encara brollen com si s'han estroncades, en algun moment de la història han merescut l'atenció dels pobladors per al proveïment d'aigua. Com en totes les seccions, es recullen totes aquelles que han pogut ser localitzades en l'àmbit natural de les vessants del castell d'Alaró, és a dir, dintre del perímetre format pel torrent pregon al nord, el torrent de Solleric a l'est, la carretera d'Alaró a Orient al sud, i la carretera des Pouet amb la davallada del camí fins a Son Bernadàs Nou a l'oest.

 

És remarcable que cap d'aquestes surgències ha donat lloc mai a l'aprofitament del cabal per moldre farina, és a dir, a la construcció d'un molí fariner hidràulic. Només les fonts de Sa Bastida i de Ses Artigues ( "El sistema hidràulic d'Alaró" de M. Magdalena Riera i Natàlia Soberats) congriaren al llarg del seu curs un mínim de 10 molins hidràulics que apareixen en els primers documents de la conquesta cristiana. Això ens pot donar una idea que mai cap d'aquestes surgències ha tengut un cabal d'aigua prou gran i constant.

 

És molt interessant, en aquest sentit, la cita que en fan aquestes dues autores del tema a partir del Liber aquarum forentium (s. XIV): "si la dita aygua se troba axí com es creyen, poriensen fer dos molins ans que es mesclas ab la dita aygua de Alaró. No hi ha cap constància de que aquest aqüífer sots lo castell d'Alaró arribàs a trobar-se mai."

 


Font de sa Mata



Font dins el torrent homònim, relativament a prop de les cases de Son Curt les quals abasteix. Es troba dins una clotada en el marc d'unes terres altre temps conrades. El nom es deu, segurament, a una mata immensa i vellíssima que recobreix, molt ramificada, tota la clotada. Es tracta d'una surgència principal i la possible aportació de l'aigua de la cova que es troba allà mateix. El drenatge es fa per gravetat a través d'una mina de poc més de 10 metres que prosseguia amb una canaleta. Actualment es troba entubada. La mina presenta un petit forat vertical prop de la surgència que no sabem molt bé la seva funció. Podeu trobar una descripció més detallada i ben acurada a la magnífica web d'Andreu Morell www.fontsdetramuntana.com


Cocons dels aljubs

 

Surgències ran de terra, que alimentarien el primer aljub de planta circular del bosc del cim del puig. En boca dels donats, presenten aigua quasi tot l'any. Aquestes i els degotissos de la cova de Sant Antoni serien les úniques surgències naturals aprofitables al cim del castell. (No li coneixem topònim de manera que l'etiqueta l'hi hem posat nosaltres.)



Cova de Sant Antoni


Petit safareig o bassa que aprofita els degotissos calcàris de la cova de Sant Antoni, vora la presó dels Moros. 



Font Nova des Verger


Font de mina prop de la pista que puja al Pouet i que alimentava un safareig i una pica situats en la mateixa pista. Presenta la boca esbaldregada i la resta fins a l'ullal en bon estat. Sembla que ragi una mica, tot i que no l'hem vista córrer a l'hivern. El topònim l'hem pres del web www.fontsdetramuntana.com

Safareig de recollida a la vora del camí. Presenta boca d'evacuació.

Pica a la dreta del safareig, al mateix camí.



Font de s'Hort des Verger


Font de mina, molt a prop de la línia de la torrentera que neix a s'Hort des Verger, un poc més avall que les cases, dins el conjunt de marjades de l'hort.



Font de s'Alzinar


Conjunt hídric que proveeix d'aigua la possessió de Son Penyaflor. Presenta unes surgències relativament a prop de la carretera, dins un comellar vora unes roques, amb coberta de marès. L'aigua corr per una mina que presenta la boca un poc més avall, on apareix també el parament del que podria haver estat un aljub. La canaleta, presenta encara els vestigis de les èpoques d'ús: canal de test, tuberia d'uralita i tuberia de plàstic. El topònim l'hem pres del web fontsdetramuntana.com



Font del torrent de Son Penyaflor


Font de mina de més de 20 m de profunditat, que abasteix Son Penyaflor juntament amb la de l'Alzinar. Aquesta font la ens indicà molt amablement Mateu Gamundí de Son Penyaflor i ens feu saber que és una font molt abundant en temps de pluja, però que s'estronca ràpidament. El seu traçat és molt curiós, ja que es tracta d'una mina que recorr un marge adossat al llit del torrent. El perfil de la mina recorda l'arc carpanell i el sol està cobert per dipòsits calcaris de gran bellesa. L'aigua anava cap a la possessió a través d'una canaleta, ara entubada. No hem pogut aclarir el topònim d'aquesta font, de manera que l'etiqueta de "Font del torrent de Son Penyaflor" li hem posat nosaltres. 



Font d'en Palós


Antiga surgència que proveïa d'aigua Can Cladera. El juny de 2015 presenta un estroncament evident, tot i que l'ull de la font encara és visible i els regalims de calç a la roca d'on també es devia proveir. Les seves aigues baixaven directes a través d'una canaleta de test sobre un margetó adossat a una paret. La seva existència i el topònim el sabem gràcies a Andreu Morell (www. fontsdetramuntana.com)



Font de sa Mata


Surgència o cocó ran de terra, un poc excavada, vora un coll de caçadors, al nord del castell. El topònim l'hem pres del plànol de l'Editorial Alpina.



Font del pla d'Orient


(39,7411º N - 2,7874º E) Font de mina a l'est dels sementers de Ca ses Bieles, entre la carretera i l'alzinar al nord del puig dels Corbs, enmig de l'oliverar. Presenta un abeurador just a la boca i un coll de cisterna a la marjada superior. Està inventariada per Andreu Morell a fontsdetramuntana.com



Ufana del pla d'Orient


Surgència dins una torrentera que davalla per les faldes al nord del penyal dels Corbs, molt a prop i a l'est de Ca ses Bieles, vora el quilòmetre 13 de la carretera que va d'Alaró a Orient. Presenta un cabal considerable després de les pluges que aguanta molts de dies. Més amunt, el torrent esdevé sec. Les seves aigües reguen un grupet de polls uns metres més avall. (No li coneixem topònim, de manera que l'etiqueta li hem posada nosaltres.



Font des Coll d'Orient


(39,7439º N - 2,7925º E) Font de mina a l'antic Coll d'Orient, actualment dins la parcel·lació que es va fer a finals dels anys 80 dins aquests costers de Solleric. Presenta una secció d'arc carpanell no gaire habitual. Els costats són paredats i al final ja és excavada dins la roca. La paret esquerra presenta greu perill d'esbaldrec. Actualment està entubada. A fora hi ha algunes piques i un petit safareig. Està inventariada per Andreu Morell a fontsdetramuntana.com