Ocells


Nom científic: Aegypius monachus L.

Nom popular: voltor negre

Ordre: accipitriformes

Famíliaaccipítrids (ACCIPITRIDAE)

Apunts: és l'ocell més gran de la serra i una de les seves icones. No en va, és el logo del GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). A principis dels anys vuintanta estigué en greu perill d'extinció tot i que ara la seva població és més o manco estable.

No tenc constància històrica de nidificació a la muntanya del castell, però és relativament freqüent trobar-lo sobrevolant el seu espai aeri. Al llibre de fotos antigues del castell hi apareix un exemplar caçat al castell. I al plànol del castell de l'arxiduc hi apareix el topònim punta del voltorD'ençà del novembre de 2008, el voltor negre comparteix nínxol ecològic amb el voltor lleonat essent Mallorca, des de 2011, l'única illa del món on hi crien les dues espècies.


Nom científic: Apus apus L.

Nom popular: falzia (falziot negre)

Ordre: apodiformes

Família: Apòdids (APODIDAE)

Apunts: Ocell gregari, de vol espectacular i acrobàtic, especialment a les ciutats, es passa la vida a l'aire (pràcticament només s'atura per fer el niu i criar). És típic el seu crid xriii. És un migrant transsaharià i arriba a la nostra illa per primavera. Té les ales tan llargues i adaptades al vol, que fa els nius en voladissos i parets, ja que no pot alçar el vol des d'una superfície plana.

 


Nom científic: Apus melba L.

Nom popular: falzia reial (ballester)

Ordre: apodiformes

Família: Apòdids (APODIDAE)

Apunts: Ocell gregari, de vol espectacular com la falzia, no està citat a gaire llocs de Mallorca. Curiosament, dues de les cites clàssiques són els castells de Santueri i el d'Alaró. Em parlà d'ell en Xisco Lillo. La fotografia és de juliol de 2017.

Nidificació: segura

 


Nom científic: Aquila pennata (Gmelin)

Nom popular: esparver

Ordre: accipitriformes

Famíliaaccipítrids (ACCIPITRIDAE)

Apunts: el nom científic abans era Hieraaetus pennatus. És un ocell migrant però que a Mallorca és present tot l'any. Fa els nius principalment sobre repises de penya-segats. Segons el color del plomatge, podem parlar d'individus de fase clara o fase fosca. És relativament bo de veure a l'entorn del castell.


Nom científic: Corvus corax L.

Nom popular: corb

Ordre: passeriformes

Família: Còrvids (CORVIDAE)

Apunts: És un ocell que havia estat prou abundant però que en el darrers vint anys presentava una clara recessió. Sembla que actualment s'està recuperant la seva població. És molt freqüent veure'l sobrevolant els boscos i penya-segats del castell. També és característic el seu grall. Sol volar en grup. Sedentari.


Nom científic: Erithacus rubecula L.

Nom popular: ropit

Ordre: passeriformes

Famíliamuscicàpid (MUSCICAPIDAE)

Apunts: Qui no ha vist alguna vegada el ropit d'hivernada? És un aucell molt territorial bo d'empipar amb algun distintiu vermell. Migrant. Jaume Santandreu té un poema memorable en el seu honor, al llibre Nissaga de Sen, titul·lat: Complanta per a un ropit. La fotografia és presa al lledoner de l'hostatgeria  el 6 de febrer de 2015, ben nevat.


Nom científic: Fringilla coelebs L.

Nom popular: pinsà

Ordre: passeriformes

Família: fringíl·lids (FRINGILLIDAE)

Apunts: és, com el ferrerico, un ocell inseparable dels alzinars de la serra. Més ximple, és fàcil veure'l pel terra cercant menjua. Molt abundant, nidifica en arbres i arbusts, essent el seu niu una tassa d'herbes i altres materials com plomes. És un ocell sedentari.

Nidificació: segura


Nom científic: Loxia curvirostra L.

Nom popular: trenca-pinyons

Ordre: passeriformes

Família: fringíl·lids (FRINGILLIDAE)

Apunts: ocell típic de pinars per mor de la seva alimentació que tan bé recull el seu nom. Presenta el bec entrecolcat (es pot apreciar una mica a la imatge) cosa que li facilita la tasca de treure les esquames de les pinyes per arribar als pinyons. És molt primarenc a l'hora d'incubar els ous.


Nom científic: Milvus milvus L.

Nom popular: milana

Ordre: accipitriformes

Família: accipítrids (ACCIPITRIDAE)

Apunts: ocell magnífic, bo de conèixer per la cua forcada, que nidifica en arbres i molt probablement ho fa també als boscos del castell. La milana ha passat molts d'anys en perill d'extinció a les Balears per mor del verí, però les campanyes de coneixement, sensibilització i protecció, especialment les del GOB, han fet que la seva població se vagi recuperant a poc a poc. 


Nom científic: Monticola solitarius L.

Nom popular: pàssera (merla blava)

Ordre: passeriformes

Família: muscicàpid (MUSCICAPIDAE)

Apunts: ocell grandet, de la mida d'un tord o més, d'un blau intens preciós, que gairebé sempre fa honor al seu nom científic. És a dir, li agrada posar-se en roques i penyes amb bona visibilitat i sol volar tot sol.

Nidificació: segura


Nom científic: Muscicapa striata Pallas.

Nom popular: menjamosques, papamosques

Ordre: passeriformes

Família: muscicàpid (MUSCICAPIDAE)

Apunts: Ocell de bec fi i vol característic, una mica acrobàtic, mentre encalça insectes al vol. L'exemplar de la fotografia és un jove immadur.


Nom científic: Parus caeruleus L.

Nom popular: ferrerico blau, mongí

Ordre: passeriformes

Famíliapàrids (PARIDAE)

Apunts: és un dels ocells petits que més bé representen els boscos de la serra. No és excessivament mal de veure, de plomatge preciós, sempre inquiet, de vegades fent jutipiris penjat cap per avall. Un dels seus cants típics, agut i metàl·lic, li hauria donat el nom popular de ferrerico. El de la imatge prenia banys en un cocó del castell.

Normalment fa els nius en forats d'arbre i és llogater habitual, si se presenta l'ocasió, dels nierons artificials. En Joan Vidal ens diu que sovint fa el niu al porxo de l'ermita. Sedentari.

El primatxol antifàs negre i el cap ben blau el distingeixen del seu cosí germà Parus major.

Nidificació: segura


Nom científic: Parus major L.

Nom popular: ferrerico, capferrerico

Ordre: passeriformes

Famíliapàrids (PARIDAE)

Apunts: és un dels ocells petits que més bé representen els boscos de la serra. No és excessivament mal de veure, de plomatge preciós, sempre inquiet, de vegades fent jutipiris penjat cap per avall. Un dels seus cants típics, agut i metàl·lic, li hauria donat el nom popular de ferrerico. El de la imatge també prenia banys al mateix cocó del castell.

Normalment fa els nius en forats d'arbre i és llogater habitual, si se presenta l'ocasió, dels nierons artificials.

L'ampla franja negra del pit que s'ajunta amb la gorga i el cap també ben negre el distingeixen del seu cosí germà Parus caeruleus.

Nidificació: segura


Nom científic: Passer domesticus L.

Nom popular: teulader, gorrió

Ordre: passeriformes

Família: passèrid (PASSERIDAE)

Apunts: Qui no coneix el teulader? Segurament un dels ocells més abundants a Mallorca i més fàcil d'observar vora ambients humanitzats. Els seus nius solen ser d'herba seca i se situen en forats de parets o de soques. Company inevitable dels pa amb olis dalt del castell per si ens cau alguna mica. Sedentari.

Nidificació: segura


Nom científic: Phoenicurus ochruros L.

Nom popular: coa-roja

Ordre: passeriformes

Família: muscicàpid (MUSCICAPIDAE)

Apunts: Ocell molt bo de reconèixer pel color carabassa de la seva cua. A Mallorca és hivernant i per tant, arriba durant la tardor i parteix cap al nord a la primavera. És bastant comú. L'individu de la fotografia és una femella. Migrant.


Nom científic: Prunella collaris (Scopoli)

Nom popular: xalambrí de muntanya

Ordre: passeriformes

Família: prunèl·lids (PRUNELLIDAE)

Apunts: Ocell de la grandària d'un tord, o no tant, típic d'alta muntanya que a Mallorca es deixa veure amb facilitat a l'hivern. Migrant. La fotografia és presa vora l'hostatgeria.


Nom científic: Ptyonoprogne rupestris (Scopoli)

Nom popular: cabot de roca

Ordre: passeriformes

Famíliahirundínids (HIRUNDINIDAE)

Apunts: Aquest ocell és molt bo de veure i conèixer resseguint en grups els penya-segats del castell. És molt veloç i un vertader acròbata del vol. De la mateixa família que les oronelles, és l'únic d'aquesta que és sedentari i que, per tant, el podem veure tot l'any. És bo de distingir de les oronelles pel seu plomatge terrós relativament homogeni, bastant més clar a la zona inferior. És un ocell gregari, que fa els nius en colònies a les cavitats de les parets rocalloses en forma de tassa de fang. Nidifica al castell.

Nidificació: segura


Nom científic: Saxicola torquata L.

Nom popular: vitrac, bitxac, traquet

Ordre: passeriformes

Família: Turdids (TURDIDAE)

Apunts: Aquest ocell és relativament bo de veure volant per les bardisses, posant-se en fils, reixes i molt sovint coronant caramuixes. També és bo de reconèixer el seu cant, trec-trec, que li dóna per onomatopèia el nom popular de trequet.

 

És sedentari i està documentada la seva nidificació al terme d'Alaró. Els nius els fa en terra o molt baixos, normalment en mates o ullastres.

 



Nom científic: Turdus merula L.

Nom popular: mèl·lera, merlot (el mascle)

Ordre: passeriformes

Família: Turdids (TURDIDAE)

Apunts: es tracta d'un ocell ben fàcil de distingir, tant per la grandària com per el color negre i el bec taronja en el cas dels mascles, que es poden anomenar merlots. La femella és marronenca. En època de zel, el mascle cerca llocs elevats per fer el seu cant nupcial, que poc té que envejar a altres ocells.

És un ocell que s'adapta bé a la presència humana, i per tant és freqüent en corrals i jardins, però també en marjades i boscos.

Merlot és també el títol d'una bona novel·la de Guillem Cabrer.

Nidificació: segura

 

 


Nom científic: Upupa epops L.

Nom popular: puput

Ordre: coraciiformes

Família: Upúpids (UPUPIDAE)

Apunts: es tracta d'un ocell emblemàtic de la nostra fauna, molt vistós gràcies a les franges blanques i negres i a les plomes de la cresta erèctil, que encisa els ornitòlegs dels nord d'Europa. Amb un bec prim, llarg i corbat per extreure insectes i petites larves de forats d'arbres, nidifica sovint en aquests i en forats de parets de cases abandonades. No l'hem vist gaire amunt, sinó per les zones agrícoles que envolten el castell. El seu cant -pu, pu, put- és inconfusible.

Nidificació: segura