Altres


Marjades ciclòpies

Conjunt de dues marjades de pedres ciclòpies de pedra només desbastada i combinada amb pedra petita. Es troben sota el cingle d'en Cladera i estan a menys de 50 metres d'una petita cova (balma sud 2). La fotografia vertical mostra les dues marjades, mentre que l'horitzontal mostra la superior. Aquesta, la superior, presenta un esboldrec a la part central.



Via Crucis

1a Estació localitzada

2a Estació localitzada

Base de la 3a Estació loc.

4a Estació localitzada


5a Estació localitzada

Base de la 6a Estació, just abans del Constipador (localitzada per Onofre Martorell)

Segons l'Arxiduc, aquesta seria la setena estació.


6a i 7a Estació loc. (imatge reproduïda amb permís, per cortesia de Diario de Mallorca)


 

Com en altres Santuaris de Mallorca (Santa Llúcia, Sant Salvador, Monti-Sion...), l'ermita de la Mare de Déu del Refugi del puig d'Alaró tenia el seu Via Crucis, constituït per senzilles construccions vora el camí de pujada que feien referència a aquest episodi de la passió de Crist (Via Crucis significa literalment, camí de la creu). Aquestes estacions tenien un espai per a les imatges corresponents que normalment eren fetes de rajola policromada. Hem pogut localitzar els vestigis de 6 estacions, i veure a la fotografia del Diario de Mallorca una setena estació. El fill dels donats Biel i Maria, Biel Ferrer, ens ha fet saber que almanco les quatre darreres estacions del darrer Via Crucis estaven posades a les parets de les edificiacions, especialment de la porxada de la capella. De fet, actualment hi ha les 14 rajoles d'un Via Crucis col·locades a les parets exteriors d'aquest recinte de l'ermita i de l'hostatgeria.

 

Referències de l'Arxiduc

 

-  Hom arriba darrere una coma a la zona dels alzinars, amb la qual cosa s'assoleix el peu del penya-segat del castell. L'alzinar està mesclat aquí amb pins; algunes estepes i càrritx formen el sotabosc. Aquí comencen les estacions de la muntanya del calvari. (Die Balearen, Vol. 5)

 - A la posició 3 (entrada al Constipador) torna a formar un cantó i allà mateix és representada la setena estació d'un Via Crucis. (Els Castells Roquers de Mallorca) (Aquesta seria la que en la fotografia del Diario de Mallorca hem marcat com a 6a estació localitzada).

 - A l'extrem de l'altre turó (primer ha parlat de l'esperó de Mestral) cobert d'alzines està l'ermita. (...) Sobre la plataforma, entre les dues elevacions, hi ha una estació del Via Crucis. (Die Balearen, Vol. 5) (Aquesta estació seria la vuitena, i en la fotografia del Diario de Mallorca, seria la que hem marcat com a 7a estació localitzada.)

 

Per tant, segons les dades de l'Arxiduc, fins al replà del castell, ens faltaria localitzar una estació, que estaria abans del Constipador. I segons les dades del fill dels donats, com a màxim ens faltaria localitzar-ne dues entre la del replà del castell i l'ermita.

 

Sabem per la revista "Círculo de Estudios Alaró" de desembre de 1976 que en els carrers del mateix poble d'Alaró hi havia 14 creus d'un altre Via Crucis i que el 14 de març de 1627 se mana renovar-ne tres.


Rellotge de sol de l'oratori

Rellotge de sol vertical a migdia (és a dir, rellotge de quadrant vertical orientat al sud) col·locat vora l'extrem meridional de l'anguila (línia de teules que separen els dos aiguavessos) de la porxada de l'oratori. Fet d'una peça sobre pedra viva (pedra calcària) segurament del mateix redol. Gnòmon de ferro i marques horàries en xifres indoaràbigues. Mostra també apuntades les mitges hores. Presenta un buidat a mode d'escafé, tot i que no el podem considerar d'aquest tipus ja que el gnòmon apunta aproximadament cap a l'estrella Polar (els escafés presenten el gnòmon horitzontal i, per tant, no marquen les hores amb la mateixa durada, com ho feien els romans, grecs o babilonis). Aparentment no presenta cap inscripció.

 

Tot i que no sabem la seva data de construcció, ja apareix en fotografies en blanc i negre de primera meitat del s. XX.